Humphrey Bogart era amic de Bill i Alice Brady, fills d'un empresari teatral. Va començar fent de noi dels encàrrecs i va anar ocupant diferents llocs fins que un dia va tenir que substituir a un actor. Llavors tenia 22 anys i un aspecte al·legant i esportiu que el feia ser el galà perfecta. Però la veritat és que no era massa bo. Almenys així ho reflecteixen les critiques de l'època.
Bogart no es va acovardí, tot el contrari, i durant tretze anys no va deixar d'aparèixer pels escenaris. L'any 1931 va fer un intent sense èxit en el món del cinema, va comprendre que Hol·lywood no era per ell. Va torna a Broadway a treballa en papers més o menys importants que no el deixaven destacar. Fins que un bon dia va aparèixer la seva fada.
Bogart ja tenia 34 anys quan va ser descobert pel productor Arthur Hopkins a l'obra Invitation to a Murder. Hopkins va pensar en ell per fer de segon actor en l'obra que Robert E. Sherwood estava preparant, El bosque petrificado, on Bogart feia el paper del gàngster Duke Mantee: L'obra va ser un èxit absolut. Quan apareixia Bogart a l'escenari amb la seva barba de dos dies, la seva mirada embogida i tèrbola, commovia als espectadors. El 29 de juny de 1935 es va representar l'obra per últim cop amb totes les localitats esgotades. Des de les hores, Bogart no tornaria a trepitjar un escenari.

"Un noi esvelt de maneres encantadores, que parlava poc per tractar-se d'un actor. L'encant de la seva cara resultava extraordinària gràcies a la seva excepcional boca, molt plena, rosada i de modelatge perfecta."
(Louise Brooks)

|menu principal| |la familia| |el teatre| |les dones| |els gànsters| |huston| |casablanca| |betty| |fill| |album| |filmografia|