|
HOLLYWOODanys30 |
El tecnicolor va enlluernar. L'humor es va tornar absurd gràcies a una cabina abarrotada. El terror va crear mites, i les sales es varen omplir. Va ser la dècada en la qual el cinema es va convertir en un fenomen de masses. |
|
|
HOLLYWOODanys30 |
El tecnicolor va enlluernar. L'humor es va tornar absurd gràcies a una cabina abarrotada. El terror va crear mites, i les sales es varen omplir. Va ser la dècada en la qual el cinema es va convertir en un fenomen de masses. |
|
Especials >
Hollywood anys 30 (1) >
Hollywood anys 30 (2) > Hollywood anys 30 (3)
|
Descobridorsd'or
|
Hollywood estava en l'anomenada edat daurada. El sistema industrial dels grans estudis estava consolidat i donava molts diners. El periodisme cinematogràfic es consolidava amb una gran influència (el diari Hollywood Reporter va néixer el 1930). En molts casos la influència del productor era ja molt evident, Lo que el viento se llevó va veure passar fins a quatre directors abans que Victor Fleming acabés dirigint el projecte. De totes maneres una sèrie de realitzadors varen assolir un nivell d'artistes difícil d'imaginar fins aleshores. Casos com el de John Ford, King Vidor i, sobretot, Frank Capra, el primer director que va posar el seu nom davant del títol de la pel·lícula en els crèdits inicials.
Tot i que el cinema sonor ja estava consolidat, faltava un detall per convertir-se en una veritable caixa de somnis: el color. Va ser l'any 1936 la primera vegada que es va fer servir el sistema tecnicolor, a la pel·lícula Becky Sharp, però no triomfaria definitivament fins als èxits de Robin de los bosques (1938) i de Blancanieves y los siete enanitos (1939). Walt Disney duia anys fent produccions curtes d'animació, amb la producció de llargs animats, que en l'actualitat encara són els més vistos, va fer fer un tomb al cinema infantil i familiar. Mentre que el cinema musical iniciava una meravellosa expansió gràcies a directors i coreògrafs com Busby Berkeley i ballarins com Fred Astaire i Ginger Rogers.
La dècada dels trenta seria la del triomf de l'humor absurd i genial dels germans Marx; la parella artística formada pel director Josef Von Strnberg i l'actriu Marlene Dietrich; la del famós toc Lubitsch; la de les millors pel·lícules de Sherlock Holmes; la de les pel·lícules de terror de la Universal i, és clar, la dècada en què Tarzán es va apropiar de la fisonomia de Johnny Weismuller. |
|
|
Directors 10 FRITZ LANG (Furia, Sólo se vive una vez) 9 KING VIDOR (Campeón, Stella Dallas, La ciudadela) 8 GREGORY LA CAVA (Al servicio de las damas, Damas del teatro) 7 TOD BROWNING (Drácula, Freaks, Muñecos infernales) 6 CHARLES CHAPLIN (Luces de la ciudad, tiempos modernos) 5 HOWARD HAWKS (Sacarface, La fiera de mi niña) 4 ERNEST LUBITSCH (Una mujer para dos, La octava mujer de barba azul, Ninotchka) 3 FRANK CAPRA (El secreto de vivir, Horizontes perdidos, Vive como quieras) 2 WILLIAM WYLER (Esos tres, Desengaño, Cumbres borrascosas)
1 JOHN FORD
(El delator, María Estuardo, La diligencia) Oscars
1930-31
Cimarrón |
Momentsestel·lars NIT DE SOPAR EQUIVOCAT A VIVE COMO QUIERAS. Els membres lliberals de la família d'ella ho tenen tot a punt per no decebre els estirats pares d'ell. Però aquests arriben una nit abans: la bogeria. LA CACERA DE L'INDIOT A HOTEL DE LOS LÍOS. Fa setmanes que viuen a dispesa a l'hotel del cunyat. Uns penques que ja no en tenen ni per menjar. Fins que Harpo arriba amb un indiot... que s'escapa per la finestra. EL GEPERUT LLANÇA EL SEU ENEMIC DALTABAIX DE NOTRE DAME. A la molt romàntica Esmeralda la zíngara, Charles Laughton, enamorat de la gitana Maureen O'Hara, empenta el monjo torturador daltabaix d’aquesta església de París. Alliberat per sempre. CAUTIVO DEL DESEO ENSENYA LA SEVA COIXESA. És culte, jove, encantador, amb sentit de l'humor i... coix. Així que l'harpia de Bette Davis està disposada a amargar-li l'existència. El bo que s'enamora de la dolenta. EL RITUAL D'AGERMANAMENT DELS FREAKS. We've accepted... One of us... Bubble gubble, Bubble, gubble"... És la tonada més famosa, tètrica i trista de la dècada. Els freaks del circ accepten la dona guapa. GRETA GARBO SOMRIU A NINOTCHKA. Acostumada a papers hieràtics, misteriosos i de rictus amarg, l'actriu es va divertir a la pel·lícula d'Ernst Lubitsch, cosa que va suposar un tombant que es va promocionar en els cartells: "Garbo somriu". EL DELATOR VAGA PELS CARRERS. El borratxo expulsat de l’IRA ha comès la infàmia de denunciar un activista. Després vindrà el remordiment. El realitzador John Ford l'ensenya amb el seu caminar quasi expressionista per cada cantonada dels carrers de Dublín. LA NENA REPEL·LENT DEL FILM ESOS TRES ÉS DESCOBERTA. El triangle amistós i afectiu format per Joel McCrea, Miriam Hopkins i Merle Oberon en passa de verdes i de madures amb una nena que embolica la troca i que sempre es fica on no la demanen. Però el diable acaba caient.
DUEL ENTRE ROBIN HOOD I GUY DE GISBOURNE.
La icona de l'honradesa davant el paradigma de la corrupció. Les escales del castell serveixen d'escenari d'un duel entre llums i ombres. • • • • • • • • |
      |
