HOLLYWOODanys30

Clark Gable i Scarlett o'Hara





El tecnicolor va enlluernar.
L'humor es va tornar absurd
gràcies a una cabina abarrotada.
El terror va crear mites, i les sales
es varen omplir. Va ser la dècada
en la qual el cinema es va convertir
en un fenomen de masses.


Especials > Hollywood anys 30 (1) > Hollywood anys 30 (2) > Hollywood anys 30 (3)


 

Frases per a la història

King Kong

"NO FUERON LOS AVIONES, LA BELLEZA MATÓ A LA BESTIA" (Robert Armstrong, en King Kong).

Jean Harlow

"¿LLEVAS UNA PISTOLA EN EL BOLSILLO O ES QUE TE ALEGRAS DE VERME?" (Jean Harlow, en Los ángeles del infierno).

"¡VIVE!, ¡VIVE!" (Colin Clive, en El doctor Frankenstein).

"DESPUÉS DE TODO, MAÑANA SERÁ OTRO DÍA" (Vivien Leigh, en Lo que el viento se llevó).

"FRANCAMENTE, QUERIDA, ME IMPORTA UN BLEDO" (Clark Gable, en Lo que el viento se llevó).

"NINOTCHKA, ES MEDIANOCHE; LA MITAD DE PARÍS ESTÁ HACIÉNDOLE EL AMOR A LA OTRA MITAD" (Melvin Douglas a Greta Garbo, en Ninotchka).


Basil Rathbone (Las aventuras de Sherlock Holmes)

"ELEMENTAL, QUERIDO WATSON" (Basil Rathbone, en Las aventuras de Sherlock Holmes).

"COMO EN CASA NO SE ESTÁ EN NINGÚN SITIO" (Judy Garland, en El mago de Oz).

"NUNCA OLVIDO UNA CARA, PERO CON USTED VOY A HACER UNA EXCEPCIÓN"
(Groucho Marx, en El hotel de los líos).

"HAGA EL FAVOR DE PONER ATENCIÓN A LA PRIMERA CLÁUSULA PORQUE ES MUY IMPORTANTE. DICE QUE... LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE SERÁ CONSIDERADA COMO LA PARTE CONTRATANTE DE LA PRIMERA PARTE. ¿QUÉ TAL, ESTÁ MUY BIEN, EH?" (Chico Marx, en Una noche ne la ópera).





 


 

Les 10 més
apassionants

EL MAGO DE OZ (Victor Fleming, 1939). El conte de L. Frank Braun es va convertir en immortal gràcies a aquest fantàstic musical. Cançons com “Over the Rainbow”, elements com el camí de lloses grogues i les magnífiques seqüències en blanc i negre ja són part de la història del cinema.

CABALLERO SIN ESPADA
(Frank Capra, 1939) En només 10 anys els EUA varen passar de la Gran Depressió a ser el país dominador del món. Capra va filmar la lluita pel somni americà, el de l'home oblidat i honest que sap viure en democràcia.

TIEMPOS MODERNOS (Charles Chaplin, 1936). En una època de cinema sonor, Chaplin es va atrevir a filmar una pel·lícula muda amb uns quants elements no silenciosos: una crítica contra la irracionalitat de la producció en cadena.

UNA NOCHE EN LA ÓPERA (Sam Wood, 1935). Entre la quantitat de pel·lícules dels germans Marx, destaca aquesta per l'absurd i l'anarquia. A més la històrica seqüència de la cabina plena de gent, conté la irrepetible signatura del contracte.

DAMAS DEL TEATRO (Gregory La Cava, 1937). Katharine Hepburn, Ginger Rogers i un grapat d'aspirants a estrelles de teatre i de cinema cohabiten enmig de rancors, enveges i passions en una pensió. La Cava, l'elegància per naturalesa, va filmar els incontrolats desitjos de l'èxit.

LO QUE EL VIENTO SE LLEVÓ (Victor Fleming, 1939). Fins a cinc directors varen desfilar pel plató d'una pel·lícula orquestrada pel mafiós David O. Selsnick. En aquell moment, va ser la més cara, la més taquillera i la que va tenir més Oscar. Més enllà del seu mite, és una obra mestra sobre la guerra de Secessió americana.

CUMBRES BORRASCOSAS (William Wyler, 1939). La gran novel·la d'Emily Brontë, posada en imatges amb el rigor, la qualitat i la màgia de Wyler. Un amor prohibit entre classes més enllà de la vida, de la mort i la raó.

FURIA (Fritz Lang, 1936). Al·legat contra l'abús i a favor de la presumpció de la innocència, la pel·lícula protagonitzada per Spencer Tracy és tot un tractat sobre la barbàrie i el perill de les multituds de ment plana.

LA DILIGENCIA (John Ford, 1939). Cinema social, polític i aventurer ambientat a l'Oest americà. Un excel·lent retrat de persones amb diferents caràcters que es veuen obligades a conviure en un espai reduït, tot un espectacle. Així era John Ford.

FREAKS (Tod Browning, 1932). Una pel·lícula impensable avui en dia protagonitzada per veritables impedits físics, maltractats per la naturalesa i germans per la tristesa del circ. Una pel·lícula sobre el valor de la diferència.

El mago de Oz

Caballero sin espada

Tiempos modernos

Una noche en la opera

Katharine Hepburn (Damas del teatro)    Lo que el viento se llevo

Cumbres borrascosas   Furia

La diligencia

Freaks


 

Momentsestelars2

EL PETÓ LESBIÀ DE MARLENE A MARRUECOS. Dietrich va amb vestit d'home, capell de copa i canta en un local nocturn davant la mirada lasciva dels mascles. Però en realitat a qui fa un petó és a una dona. A la boca. En una pel·lícula de 1930.

Marlene Dietrich i Gary Cooper

EL TAXISTA SALVA "LA CHICA" DEL FILM MEDIANOCHE. Una cabaretera que es fa passar per baronessa està a punt de ser descoberta en públic. En l'últim segon s'anuncia el seu marit, el fals baró taxista. El guió el signava el gran Billy Wilder.

AUTOESTOP PEL GENOLL A SUCEDIÓ UNA NOCHE. Clark Gable i Claudette Colbert caminant per la vorera sense que ningú es pari. Ella s'aixeca la faldilla cap a munt, ensenya el genoll! i... stop. Eren altres temps.

ARRIBADA A SHANGRI-LA A HORIZONTES PERDIDOS. Els supervivents d'un accident d'avió són rescatats per una comunitat molt rara on l'odi no existeix, ni delictes ni malalties. On els han dut. Al cel?

LOS MUÑECOS INFERNALES DE TOD BROWNING. Un científic descobreix la manera de reduir l'ésser humà a la mida d'un ninot. Som al 1936 i el director compon una impactant seqüència entre la màgia, l'enginy i la desmesura.

Mujer para dos

EL MÈNAGE À TROIS DE UNA MUJER PARA DOS. Miriam Hopkins dubta entre Gary Cooper i Frederic March. Pla final en un cotxe. A qui escollirà? Petó a la boca a un d’ells. Petó a la boca a l'altre. Amb tots dos. Lubitscg, pura modernitat.

MORT A LA NEU DE CAGNEY A LOS VIOLENTOS AÑOS 20. Un antic combatent de la Primera Guerra Mundial es refugia en el gangsterisme de la llei seca per triomfar. Fins a la caiguda: un cru hivern, tràvelling al costat de l'església, càstig.

Cagney (Los violentos años 20)

CHARLOT PERT UN CARGOL CARGOLANT FEMELLES A TIEMPOS MODERNOS. La deshumanització de la indústria i la mecanització d’allò quotidià tenen un referent en aquesta escena musical, entre la complicitat i el patetisme. La denúncia, sempre darrere el somriure de Chaplin.

Tiempos modernos