La Lola Lola de El ángel azul (Der Blaue Engel, Josef von Sternberg, 1930), una cabaretera que arrossega un professor (Emil Jannings) a la perdició mentre canta: de cap a peus vaig ser feta per a l'amor, va elevar una actriu secundària a la categoria de mite. Quan la poderosa productora alemanya UFA es va endur Josef von Sternberg dels Estats Units per dirigir el seu primer gran film sonor alemany, el director va defensar aferrissadament Dietrich, pràcticament desconeguda, per interpretar el paper principal de El ángel azul, per sobre d’altres candidates més populars d'aquella època com Brigitte Helm, Lucie Mannheim o Trude Hesterberg. La Marlene de El ángel azul és una bellesa que encara no estava polida del tot per Hollywood, rabassuda i vestida de forma tant lasciva com vulgar. D'aquesta manera, en el marc del cabaret Der Blaue Engel, la seva imatge funciona com a pont entre l'art degenerat d'Otto Dix i Georg Grosz, que reflectia la decadència de la societat alemanya, i el glamur de dona fatal, que rematarà en la seva carrera nord-americana. Aquest personatge va ser el passaport que va permetre a Dietrich viatjar a Hollywood, acompanyada sempre pel seu mentor, director i amant. Encara que Sternberg va confessar: Jo no vaig dotar Marlene Dietrich d'una personalitat que no fos la seva. L'únic que vaig fer va ser potenciar els seus atributs.