Buster Keaton, l'altra gran icona, amb Chaplin, del cinema còmic mut. Mut: aquesta és la seva desgràcia. Chaplin va abominar el cinema parlat, però va continuar fent obres mestres fins als anys seixanta. En contrapartida, Keaton no va sobreviure a l'arribada del cinema sonor, encara que va participar en moltes comèdies com a estrella convidada, com a ombra d'un passat irrepetible. Abans de complir els quatre anys, Buster ja era un ninot articulat que els seus pares fein servir, com si fos un joguet de goma, en el seu número de revista Three Keaton. D'aquesta manera va aprendre l'art de l'ensopegada i la caiguda, i es convertí en un autèntic acròbata, requisit fonamental per a la seva futura carrera. El 1917, amb 21 anys, Keaton va conèixer Roscoe Arbuckle, el qual el va fitxar com a actor per a diversos curts. Tres anys més tard va començar la seva carrera en solitari i no va tardar a donar mostres del seu talent, que va assolir la seva màxima esplendor a La mudanza (Cops, Keaton y Edward Cline, 1922), en la qual l'actor crea una empresa de mudances i, durant el seu primer encàrrec, trasportant en carro els mobles d'un policia, organitza un caos monumental de trànsit, i és pres per l'autor d'un atemptat terrorista i perseguit per una multitud d'agents, situació que dóna lloc a diferents gags que estan entre el millor de la història del gènere còmic.
Keaton ja ha donat forma el seu personatge, aquí batejat com a Pamplinas, del qual destaca el seu barret pla, la seva marca de la casa: no somriure mai, ni tan sols un lleu somriure, tenaç i obstinat, capaç de les més grans gestes per aconseguir els seus propòsits, generalment conquerir la noia que estima.
Las tres edades (Three Ages, Keaton y Clyde Bruckman, 1923) va ser el seu primer llargmetratge i l'inici de l'edat d'or keatoniana. Molts anys més tard, Richard Lester va donar un breu però emotiu paper al vell Keaton a Golfus de Roma A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, 1966), el seu comiat del cinema.