iBlog ieti
|
|
Divendres 18 de novembre de 2011
Quant els lladres són honrats.
En primer lloc i perquè quedi clar “Un golpe de altura” no és una comèdia, és una pel·lícula
d'acció amb uns tocs d'humor, tot i que la presència de Ben Stiller i Eddie Murphy pugui donar a
entendre una altra cosa. Una prova: Ben Stiller no té cap escena còmica en tot el temps que dura
la cinta. Tampoc Eddie Murphy porta penjat el cartell de “graciós”, aquí més aviat és un secundari
que s’adapta perfectament al repartiment. La trama és senzilla, encara que en alguns moments sembla
poc creïble, el film sap quin és el seu paper. Potser no s'ha sabut aprofitar més el seu repartiment.
Stiller és el prota, Alan Alda, actor amb molt d’ofici, fa de dolent a mida. Murphy es manté en
un segon pla, correcte, Matthew Broderick té algun dels moments més divertits de la cinta.
Si aquesta hagués estat la típica pel·lícula absurda i eixelebrada de robatoris el “gran robatori”
hagués estat més creïble, així amb la pretensió de fer un film més seriós li resta virtuts a la cinta.
En definitiva, “Un golpe de altura” compleix de totes totes, entretenir i divertir sense complicar-nos la nit.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://criticas-de-cine.labutaca
http://www.psicocine.com
http://www.fotogramas.es
|
|
Diumenge 30 d'octubre de 2011
Quan un més un deixen de sumar dos.
Excel·lent “Margin Call”. La pel·lícula retrata sense embuts el que ja és evident per a molts de nosaltres:
no es podia fer res, i res podrem fer en el futur, quan això es repeteixi, el director del film, JC Chandor,
ho proclama sense cap dissimulo. Ben rodada, aconseguint una tensió fins a cotes dignes d'un thriller.
La pel·lícula compta amb escenes i diàlegs brillants, la seqüència de l'ascensor que enfronta a dos yuppies
amb la dona de la neteja al mig, el monologo de Stanley Tucci a les escales de casa sevaa Brooklyn… etc.
El gran repartiment que té “Marrin Call” funciona de meravella, Zachary Cinquè, Paul Bettany, Kevin Spacey,
Penn Badgley, Simon Baker i Demi Moore. Menció a part per a Jeremy Irons, quin gran actor, cada vegada que
surt es menja la pantalla, és com un pols amb el mateix Gordon Gekko, en termes de maldat diabòlica.
En definitiva, una pel·lícula molt recomanable.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://www.blogdecine.com
http://www.filmaffinity.com
http://www.cinemania.es
|
|
Dissabte 22 d'octubre de 2011
"Contagio", sense emoció.
Un repartiment de primera per a “Contagio”, Matt Damon, Laurence Fishburne, Gwyneth Paltrow, Kate Winslet,
Jude Law i Marion Cotillard, es fa difícil destacar a algun d'ells per sobre d'un altre. El problema és que
en la majoria de casos les seves aparicions són breus, a excepció de Matt Damon com a protagonista, seguit
de Laurence Fishburne. La pel·lícula aconsegueix contagiar a l'espectador d'una por molt diferent a les
de terror, aquesta és més subtil, és un virus, alguna cosa indefinida, invisible i letal. El més inquietant
és que tot el que veiem és perfectament possible, fins al punt que la nostra imaginació ja ho visualitza.
El ritme incessant del relat està molt ben executat així com la posada en escena del director Steven Soderbergh.
El problema és que la pel·lícula transcorre sempre d'una forma massa plana, donant com resultat la falta
total i absoluta d'emoció. Aquí és quan es queda en el camí per aconseguir ser alguna cosa més que una bona pel·lícula.
“Contagio” ens mostra els sentiments de la gent davant la tragèdia, la por, la histèria, la paranoia però
també la solidaritat, l'heroisme i l'altruisme que en determinats moments fem gala els éssers humans.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://www.notasdecine.es
http://www.trailersyestrenos.es
http://criticas-de-cine.labutaca.net
|
|
Dissabte 22 d'octubre de 2011
Ensurts que no arriben a ser ensurts
Intruders és una bona pel·lícula del director Juan Carlos Fresnadillo que tracta sobre la foscor i els malsons.
Ja des del principi el plantejament és clar, un ambient de penombra i d'intriga entorn de Carahueca.
Fresnadillo aconsegueix que actors tan dispars com Clive Owen, Carice Van Houten, Daniel Brühl i Pilar
López d'Ayala encaixin com si fossin companys habituals de repartiment. El guió va haver de passar per
diverses modificacions perquè encaixés bé en la història, sent el resultat final un guió ben construït.
On potser va haver-hi més treball va ser en la postproducció, ja que en haver-hi dues històries paral·leles,
molt bé portades, obliga moltes vegades a alterar l'estructura del guió i del rodatge. Pel·lícula amb un
ritme constant, grans moments d'intriga, ensurts que no arriben a ser ensurts, un personatge pel qual
arribem a sentir curiositat, tot això per aconseguir un clímax per arribar a un final que està a l'altura
de la resta de la pel·lícula. En definitiva, un bon repartiment, un bon treball de direcció, escollint
els escenaris més adequats per a les accions nocturnes que són part important de la història.
Potser l'excés de velocitat amb què transcorre la pel·lícula no ens deixa conèixer millor a alguns personatges.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://www.fotogramas.es
http://criticas-de-cine.labutaca.net
http://www.elmulticine.com
|
|
Dilluns 10 d'octubre de 2011
Que ningú s'enganyi
Que es pot dir de “Johnny English returns”, res. L'he anat a veure perquè sempre
m'ha agradat Mr.Bean. Al meu entendre ningú va enganyat en aquesta pel·lícula, el que
va ja sap al que va, és a dir, si t'agraden les ganyotes d'aquest senyor i els gags
ximples, ves a veure la pel·lícula, si mai has suportat a Mr. Bean, no hi vagis.
L'altre dia en l'Aruscity van criticar (d'això en saben molt) al Sr. Rowan Atkinson perquè
en l'entrevista que li van fer en el Hormigero va estar insuls i avorrit (no va fer de Mr.Bean,
sinó d’ell mateix). Estic completament segur que si hi hagués sobre actuat fent de Mr. Bean,
també l’haguessin criticat per això. Aquest senyor és actor, interpreta un paper, llavors és
que en la vida real esperem que sigui com un dels personatges als quals dóna vida? Però
no m'estranya venint d'on ve el comentari, perquè es dediquen a criticar-ho tot, menys
a ells mateixos, perquè ells es creuen que estan per damunt de tot.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://www.trailersyestrenos.es
http://www.fotogramas.es
http://criticas-de-cine.labutaca.net
|
|
Dissabte 1 d'octubre de de 2011
"Larry Crowne, nunca es tarde"
Si vas a veure aquesta pel·lícula esperant veure alguna cosa excepcional, oblida’t.
Si solament vols anar al cinema a distreure’t i a passar una bona estona, és la teva
pel·lícula. No cal demanar-li més, perquè no dóna per més. Si hagués fet cas de les
critiques, la deixen molt malament, no hagués anat a veure-la. Però des que un dia algú,
que mereix tota la meva credibilitat, em va dir que hi ha crítics que escriuen
critiques ja abans d'haver vist la pel·lícula o que hi ha revistes que fan bones
critiques de les pelis que han pagat una pagina per posar publicitat, dubto de tot.
En aquest cas no em penedeixo d'haver anat a veure-la. M'agrada el detall de les vespes,
recordant-nos algunes escenes dels films italians dels anys seixanta.
Finalment, si estàs disposat a veure a dos actors madurs actuant i gaudint del que fan,
aquesta pel·lícula es pot veure de bon grat.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://criticas-de-cine.labutaca.net
http://www.filmaffinity.com
http://cinecritico.es
|
|
Diumenge 25 de setembre de 2011
Coronado xupa càmera
M'ha costat posar-me a escriure sobre “No habrá paz para los malvados”.
En tornar del cinema vaig mira a la revista “Imagenes” que deien de la peli:
“el millor: la trama, les interpretacions, la direcció...; el pitjor: res”.
Llavors el primer pensament va ser que s'havien equivocat en escriure-ho, i
van posar en el pitjor el que havia d'anar en el millor. No tinc cap necessitat
d'assistir a una pel•lícula pensada únicament per al lluïment del Sr. Coronado,
deixant en segon terme la trama, sense explotar a uns secundaris que podien
donar molt joc, cosa que en les gairebé dues hores que dura la cinta es podia
fer, si Santos Trinidad no hagués acaparat la pantalla gairebé tota l'estona.
En fi, no em ve de gust escriure més sobre la peli, tot i que pel que sembla,
tothom ja parla que és una de les millors del cinema espanyol, a mi no m'agrada’t.
(Un detall, fa molt, però molt de temps, que la meva dona i jo no estàvem
tan d’acord sobre una peli.)
Aquí us deixo unes crítiques:
http://criticas-de-cine.labutaca.net
http://www.fotogramas.es
http://www.lashorasperdidas.com
|
|
Dissabte 17 de setembre de 2011
Per no arriscar.
No entenc que certes pel·lícules s'estrenin al mateix temps aquí i als Estats Units,
i en canvi hem hagut d'esperar dos anys per veure “Los amos de Brooklyn”. Un dels problemes
de la pel·lícula és que els seus personatges estan massa cenyits als estereotips del poli veterà,
a punt de jubilar-se, que està de tornada de tot, que passa de tot i que al final es
pren la justícia pel seu conte; el poli corrupte, això si, amb bones intencions; el poli
infiltrat, que al final resulta que els seus millors amics són els dolents. Les dues hores
que dura la cinta no es fan llargues ja que l'acció està present en tot moment, encara que
es podria aplicar-li allò de “lo bo si breu dues vegades bo”. Evidentment no és una meravella
de pel·lícula però té un repartiment més que decent, té l'habilitat per crear una atmosfera de
desesperació, mostrant-nos la dimensió tràgica dels tres policies. L'inconvenient és que en
alguns moments es deixa portar per uns deliris de grandesa, que la porten a creure's millor del
que és en realitat. Malgrat tot, “Los amos de Brooklyn” és una opció per un dia sense ganes
d'arriscar i anar a lo segur.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://videodromo.es
http://criticas-de-cine.labutaca.net
http://www.fotogramas.es
|
|
Dissabte 10 de setembre de 2011
Quan alguna cosa falla.
“La deuda” encara que sembli un guió fet a mida a la factoria de Hollywood, és un remake
d'una pel·lícula israeliana no gaire coneguda, Ha-Hov, de l'any 2007.
La direcció de Madden és excessivament correcta, acadèmica i freda, oblidant-se que
a la història hi ha alguna cosa més profunda que un simple thriller d'espies.
Bon disseny de producció, el muntatge correcte i la banda sonora bastant acceptable.
La pel·lícula és vibrant a trossos, donant la sensació de que vol traspassa la línea
per ser alguna cosa més que un simple entreteniment però sense aconseguir-ho.
Quedant-se finalment en el que no volia ser, sobretot gràcies a un parell de
girs que dóna la història. Els tres protagonistes no transmeten la complexitat,
donada la seva situació, d'un triangle amorós que es mostra com a intranscendent.
Excel·lent interpretació d'Helen Mirren, un reclam de luxe, encara que la seva
participació sigui una mica escassa. El tràiler prometia més del que al final he vist,
un thriller entretingut, sense més.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://cinecritico.es/criticas-cine/
http://www.tublogdecine.es/criticas/
http://www.fotogramas.es
|
|
Dissabte 3 de setembre de 2011
Almodóvar es converteix en un “thrillero”
“Encara no se si li ha agradat la pel·lícula”. Aquest comentari me l’he fet vàries
vegades després de llegir alguna crítica, per això en aquest espai del iBlog ieti només
pretenc donar la meva opinió com un espectador més, ja que per fer una bona crítica cal
saber dir molt sense dir res, i a més, si pot ser, amb paraules tècniques que ningú entengui.
Dit això, ja puc dir que la pel·lícula m’agrada’t. Si, i bastant, la veritat.
Té mèrit perquè no em considero un fan ni un seguidor d'Almodóvar, però les coses com són.
D'entrada un consell, abans d'anar a veure-la no preguntis de què va la trama. Els diferents girs
que dóna “La piel que habito” són l'essència en si mateixa. Excel·lent la música, el repartiment,
generós i entregat. Elena Anaya es menja la pantalla a cada moment, Antonio Banderas més moderat
es mostra fred, distant, recupera una part d'aquella bogeria seva de “Átame” o “La ley del deso”,
Marisa Paredes, com ja ens té acostumats. El guió dóna uns salts en el temps molt interessants,
tot hi que al principi puguin descol·locar-nos, serveixen per crear desconcert i suspens, i ens
anem creant una idea de la història que va canviant segons avança el film. Si i vas
esperant veure a l'Almodóvar embogit i extralimitat que, a la seva manera, va tornar amb “Volver”,
segur que sortiràs decebut. Aquesta és una de les pel•lícules d'Almodóvar més radical i
desconcertant de la seva trajectòria, serà per això que m'agrada’t?.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://opinion.labutaca.net
http://www.fotogramas.es
http://www.notasdecine.es
|
|
Dissabte 20 d'agost de 2011
Nostalgia dels anys 80
Super 8 era una producció esperada i que prometia més del que al final he vist.
Encara que sembli un contrasentit és una bona pel·lícula que ens transporta al cinema dels anys 80.
És pur entreteniment familiar molt a l'estil de les produccions d'aquells anys, com per exemple Els Goonies.
Transparent en el desenvolupament dels plànols, neta en la direcció artística, una
banda sonora adequada, i amb una bona direcció de J.J. Abrams, no obstant això a Super 8 li falta una cosa,
personalitat pròpia, és parca en situacions que creïn una emoció a través de la qual se'ns condueixi a aquest
moment àlgid, espectacular, tan característic d'aquest tipus de produccions, el ritme en la pel·lícula
és inconstant. Trobo que es nota massa la mà del productor, que no és altre que el gran Steven Spielberg.
Excel·lent el repartiment infantil, cosa difícil, encara que en aquests casos siguem més tolerants.
Per mi Super 8 passarà com una cançó d'estiu de bon escoltar però també fàcil d'oblidar. Cinema per compartir amb tota la família.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://www.notasdecine.es
http://www.fotogramas.es
http://www.abandomoviez.net
|
|
Dissabte 13 d'agost de 2011
Com tocar fons
Res a veure amb les típiques comèdies romàntiques i ensucrades que hem vist últimament
sobre el tema de noces. “La boda de mi mejor amiga” té un punt de mala llet, és grollera,
llibertina amb aire patètic que val tan per a homes com per a dones. La pel·lícula, el títol
original de la qual és “Las damas de honor”, és una crítica a les dones de mitja edat amb els
seus defectes i virtuts. Excel·lent treball de la protagonista, Kristin Wiig i de les
secundàries Rose Byrne, Melissa McCarthy o Jon Hamm. La història acaba sent amable amb final feliç,
té la seva trama romàntica, encara que no sigui el principal, guerra entre amigues, lliçons
d'amistat, etc., un bon batut que es digereix fàcilment, tot i que la durada de la cinta és excesiva.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://opinion.labutaca.net
http://www.psicocine.com
http://www.fotogramas.es
|
|
Dissabte 6 d'agost de 2011
Una monada de pel·lícula
Si Charlon Heston aixequés el cap descobriria la causa perque la
terra on va aterrar amb la seva nau l'any 1968 estigués dominada per
simis. 43 anys han hagut de passar perquè se'ns expliqués el perquè, amb
una pel·lícula ben resolta, a diferència d'algun intent anterior que no
va arribar a quallar. He llegit algun comentari afalagant la pel·lícula fins al punt de dir que supera la de Charlon Heston, aquí difereixo totalment
i per a mi la diferència és ben senzilla, “El origen del planeta de los simios”
es queda com una bona pel·lícula, i “El planeta de los simios” és
un clàssic del cinema. En la part interpretativa els actors estan en general correctes, a destacar el treball d'Andy Serkis
interpretant a Cessar i generat per CGI gràcies a la tecnologia de
captura de moviment aplicada a l'actor. Quan entra en escena Cessar de
seguida es converteix en el gran protagonista del film, aconseguint
transmetre tot un seguit de sentiments que, al menys a mi en van fer senti empatia per ell. Atenció com el director ens mostra en unes breus
seqüències com Cessar es va fent gran. Bon treball pel que fa a la
fotografia, el muntatge i la banda sonora. I una conclusió que es pot
extreure en general, és que com sempre, el causant de tot el que succeirà
posteriorment és “l’ésser humà”. Personalment recomano la pel·lícula, als que han vist la primera com para els que no.
I per aquests últims, ara és un bon moment per veure-la. Una última
recomanació : si aneu a veure-la, quan surtin els primers crèdits al final, espere-ho uns segons per anar-vos.
Aquí us deixo unes crítiques:
http://www.elseptimoarte.net
http://opinion.labutaca.net
http://www.suite101.net
|
|
